Calidoscopi

 

Un moment efímer, un instant que tot just frega el temps, un lapse que s'hagués perdut definitivament en la història, s'ha segellat en una fracció de segon en una càmera. 

L'arbre, l'avi, la nena, el gat… Està la curiositat esquiva o retadora en la mirada de la nena. Està la prevenció. Però a la falda del roure la por s'ha fet domèstica, suportable, quotidiana, com tantes i tantes pors.

Paradoxalment, la càmera és qui tremola -veu que la vida comença i torna- i necessita el seu arbre. Gent que ha vist el gest s'implica, es fa roure per a la càmera, la recolza en la seva falda. I apareixen nous gestos que refonen l'acte: dibuix, pintura en diversos suports, escultura, un poema, recreacions fotogràfiques, manipulacions, joies…

Trenta actes sobre un milisegon, l'acte col.lectiu que es basa en una càmera que interroga i que és interrogada, l'acte plural que implica una obertura a la mirada, una òptica des de cada vida, un calidoscopi on la llibertat mou la roda en la qual gira el temps. 

Carmen Wop